Això pot suposar un vertader problema a l'hora de crear un centre democràtic i participatiu. Crec que això és imprescindible, que tots els membres de la comunitat educativa tinguin no només veu, sinó també vot, ja que tots són peces importants i tots han de ser escoltats. Un model d'organització basat en la cooperació, el diàleg i el consens a l’hora de prendre qualsevol decisió, sempre serà més efectiu i més enriquidor que un model més personalista.
No obstant, la llei no ho determina tot. És com el que deia un professor meu: "Això molesta, però no impedeix". Doncs amb la llei passa el mateix. Evidentment, no podem anar en contra d'aquesta, però per molt que al paper hi digui que l'última paraula la té el director, el centre pot organitzar-ho d'una altra forma. L'exemple més clar és el que hem parlat avui a classe: es podria convidar a alumnes o altres membres al Consell Escolar, de manera que tothom tindria veu (encara que legalment no puguin tenir vot) i la decisió seria el màxim consensuada possible i estaria basada en les opinions de tots els agents implicats en el centre educatiu.Tal com hem parlat tant jo com el meu grup, considero que la figura del director ha de saber proposar formes d’organització i ha de vetllar pel bon funcionament d’aquesta en el centre, però de cap manera pot tenir més poder de
decisió que el claustre en qualsevol aspecte.
Així doncs, la idea principal amb què m'agradaria quedar-me d'aquesta activitat és que no hem de veure les lleis com una limitació, sinó que hem d'avançar sempre cap a allò que volguem, perquè de tot podem "sortir-nos-en", en major o menor mesura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario