Finalment, hem terminat el nostre treball d'observació d'un centre! Ha estat de les activitats que més m'han agradat, ja que m'ha permès aplicar al món real tota la teoria donada en l'assignatura. En concret, he pogut veure de primera mà com s'organitza realment un centre educatiu, les dificultats que pot tenir (per exemple, en el cas del CEIP Sant Antoni, la majoria de professors són interins, fet que dificulta la creació d'un equip docent cohesionat i coordinat)... Tanmateix, com a futura mestra que soc, he de dir que el que més m'ha cridat l'atenció d'aquest centre ha estat la metodologia: treballen per projectes.
Gràcies a aquesta activitat he pogut aprofundir encara més en aquesta metodologia, i, així, poder tenir una opinió més realista, tenint en compte els seus aspectes positius i negatius. També m'ha permès agafar algunes idees i referents per a quan jo sigui mestra, tant a nivell organitzatiu i de gestió del centre, com a nivell més d'aula i referent a la metodologia.
En aquesta activitat vàrem treballar dues coses al mateix temps. D'una banda vàrem llegir i analitzar el ROC (Reglament Orgànic de Centre), un document imprescindible que tot mestre ha de conéixer, i d'altra, vàrem treballar mitjançant una tècnica nova. Respecte al ROC, he de dir que és indispensable per a una bona organització i coordinació per a la gestió d'un centre educatiu, ja que en ells s'especifiquen les funcions dels òrgans, evitant així problemes de competències, repetició de tasques, problemes entre el professorat... Bàsicament, és la forma dels centres d'organitzar les funcions de cada membre.
I sobre la tècnica Jigsaw, diré que, com la gran majoria dels meus companys, he emprat aquesta tècnica algunes vegades en treballs de grup, però ignorava que aquesta tingués un nom! Crec que es una de les millors formes de treballar en equip, de millorar l'expressió oral (o escrita, depenent de quina manera expliqui l'expert el tema a la resta de companys) i d'estalviar temps. Em va agradar l'experiència, tot i que en ser tan pocs a classe aquell dia, gairebé no vàrem poder realitzar "del tot bé" la tècnica ni vàrem tenir quasi temps per al debat final. Però bé, ara ja tenim un altre recurs per aplicar en les nostres classes!
Avui, al segon seminari, hem aprofundit una mica més en la LOMQUE, realitzant una breu comparació entre les competències del Consell Escolar entre la LOE i la llei actual en diversos aspectes. Resumidament, podem dir que ara és el director qui aprova la PGA i els projectes de centre, també aprova l'obtenció de recursos complementaris... tasques que abans eren realitzades pel Consell Escolar. És a dir, que la LOMQUE amplia el poder i les responsabilitats del director en detriment a les del Consell Escolar. Això pot suposar un vertader problema a l'hora de crear un centre democràtic i participatiu. Crec que això és imprescindible, que tots els membres de la comunitat educativa tinguin no només veu, sinó també vot, ja que tots són peces importants i tots han de ser escoltats. Un model d'organització basat en la cooperació, el diàleg i el consens a l’hora de prendre qualsevol decisió, sempre serà més efectiu i més enriquidor que un model més personalista. No obstant, la llei no ho determina tot. És com el que deia un professor meu: "Això molesta, però no impedeix". Doncs amb la llei passa el mateix. Evidentment, no podem anar en contra d'aquesta, però per molt que al paper hi digui que l'última paraula la té el director, el centre pot organitzar-ho d'una altra forma. L'exemple més clar és el que hem parlat avui a classe: es podria convidar a alumnes o altres membres al Consell Escolar, de manera que tothom tindria veu (encara que legalment no puguin tenir vot) i la decisió seria el màxim consensuada possible i estaria basada en les opinions de tots els agents implicats en el centre educatiu. Tal com hem parlat tant jo com el meu grup, considero que la figura del director ha de saber proposar formes d’organització i ha de vetllar pel bon funcionament d’aquesta en el centre, però de cap manera pot tenir més poder de decisió que el claustre en qualsevol aspecte. Així doncs, la idea principal amb què m'agradaria quedar-me d'aquesta activitat és que no hem de veure les lleis com una limitació, sinó que hem d'avançar sempre cap a allò que volguem, perquè de tot podem "sortir-nos-en", en major o menor mesura.
L'any passat ja analitzàrem més o menys en profunditat la LOMQUE. A grans trets, podem dir que es tracta d'una llei si més no, polèmica: més pes al castellà en detriment del català, més pes a la religió, més control del Ministeri, revàlides, la implantació de "l'FP bàsica", més poder al director... etc. Tanmateix, mai l'haviem analitzat d'aquesta manera. Crec que el fet de tractar aquesta llei o qualsevol tema en forma de vídeos és una tècnica molt entretinguda i efectiva (jo, personalement, aprén millor d'aquesta manera que no d'altres formes).
En concret, al nostre grup i a mi ens ha tocat analitzar els ensenyaments artístics i hem pogut comprovar que, vertaderament, no hi ha cap canvi significatiu, només alguns tecnicismes o canvis de nomenclatura. És per això que, realment, no hem pogut aprofundir tot el que voliem. A mí, personalment, m'hagués agradat més tractar un tema amb més "contingut", com per exemple el Pacte per l'Educació de les Illes Balears.
La cara dolenta? Bé, per realitzar aquesta activitat és imprescindible tenir alguns coneixements d'edició de vídeos. En el nostre cas, això no és el nostre punt fort i no hem fet un vídeo precisament "original". No obstant, jo he gaudit molt veient com els altres han realitzat els seus treballs, que m'han permés aprendre una mica més d'aquesta llei.
Altra idea a la qual el meu grup i altres companys hem arribat avui debatint a la cafeteria ha estat l'estructura dels apartats del vídeo. A la majoria ens hagués agradat més poder realitzar l'entrevista a la persona "experta", ja que és com millor aprens. En el nostre cas, ens ha servit per adonar-nos de que ni tan sols els professionals saben com aplicar correctament aquesta llei. Aquí vos adjunto el nostre no meravellós però sí animat treball. Esper que vos agradi!
Aprofito també per donar les gràcies al director del Conservatori Professional de Música i Dansa d'Eivissa, Jaume Manuel Ribas, que ha estat molt amable amb nosaltres i ens ha ajudat moltíssim.
Respecte al ROC, he de dir que és indispensable per a una bona organització i coordinació per a la gestió d'un centre educatiu, ja que en ells s'especifiquen les funcions dels òrgans, evitant així problemes de competències, repetició de tasques, problemes entre el professorat... Bàsicament, és la forma dels centres d'organitzar les funcions de cada membre.
No obstant, la llei no ho determina tot. És com el que deia un professor meu: "Això molesta, però no impedeix". Doncs amb la llei passa el mateix. Evidentment, no podem anar en contra d'aquesta, però per molt que al paper hi digui que l'última paraula la té el director, el centre pot organitzar-ho d'una altra forma. L'exemple més clar és el que hem parlat avui a classe: es podria convidar a alumnes o altres membres al Consell Escolar, de manera que tothom tindria veu (encara que legalment no puguin tenir vot) i la decisió seria el màxim consensuada possible i estaria basada en les opinions de tots els agents implicats en el centre educatiu.