Sessió de cinema: Les Héritiers

La pel·lícula Les Héritiers (2014) tracta d'un grup d’alumnes de secundària amb problemes d’atenció i comportament que participen en un concurs gràcies a la iniciativa de la professora d'història. De seguida, em va recordar molt a la pel·lícula de Ments Peligroses (1995), d'estructura semblant i que també tracta sobre nens problemàtics i una professora "fora de la norma". Aquí vos adjunto un enllaç "piratilla" per si voleu veure la peli (jo la recomano!).

Al igual que aquesta última pel·lícula, Les Héritiers m'ha permés reflexionar sobre les dificultats a les que pot arribar a enfrontar-se un mestre a l'aula. Mentre la veia pensava "Què faries tú per captar l'atenció d'ells? Per tractar d'inculcar-los les ganes per aprendre, per ser millors persones..." i crec que la protagonista va encertar del tot. Crec que experimentar i investigar sobre un tema i realitzar alguna tasca com a projecte de grup fa que els alumnes prenguin consciència de la realitat que els envolta, que s'adonin de com és d'important treballar en equip i que desenvolupin les habilitats necessàries (cooperació, empatia, motivació...). 

Ara està molt de moda la metodologia per projectes i, personalment, estic totalment a favor d'aquesta. Sí que és cert que hi ha moltes metodologies "innovadores" i totes tenen coses bones i coses dolentes, però crec que aquesta és de les millors, ja que et permet treballar qualsevol coneixement a partir de la curiositat dels alumnes. No obstant, això no significa centrar-se només en aquesta forma de treballar, ja que és important entendre que no hi ha una sola "metodologia vàlida" i cal complementar-les i saber agafar "el millor" de cada cosa.

Altra cosa que s'em ve a la ment és la capacitat que ha de tenir el mestre per motivar els alumnes, ja no només en una situació tan concreta com la de la pel·lícula, sinó en una classe "normal" sense problemes tan marcats. I és que, definitivament, de vegades els professors han de fer vertaders trucs de màgia per captar la nostra atenció.

Pràctica de planificació

A mesura que vaig llegint el tema 3, m'en vaig adonant de la de documents que implica això de l'organització i la gestió escolars: que si PGA, que si Memòries Anuals, el PEC, el PLC, el PAC... m'alegra comprovar que cada vegada tots aquests noms em van sonant menys extranys i vaig aprenent què significa cadascun. 

A banda d'aquests documents, els mestres també han de saber prendre altres mesures quan es presenten dificultats, i això és el que hem fet en aquesta pràctica. En concret, nosaltres hem hagut de planificar actuacions d'acollida per integrar a nens nouvinguts que s'havien escolaritzat a mitjans de curs. Per a la nostra sorpresa, no s'ens ha donat malament (o això creim).

Què m'ha permès aprendre aquesta activitat? Bé, crec que m'ha ajudat a entendre com és d'important per a un mestre saber detectar un problema, reunir altres companys per solucionar-lo, cercar eines i altres recursos que li ajudin i, finalment, saber arribar a una solució. Ara que he hagut de fer-ho, tot i que no sigui una situació real, he sabut que això no és gens fàcil: has de pensar en necessitats, metodologies o estratègies, materials, finançament, agents implicats... No obstant, he de dir que m'ha agradat molt realitzar-la, sobre tot la part més "creativa" a l'hora de cercar estratègies de millora.

El meu riu d'aprenentatge i objectius de la carpeta

Mai m'havia aturat a pensar en el paper que ha tingut l'organització en la meva vida. Des de planificar-se per fer els deures, organitzar un viatge de fi de curs, organitzar un sopar o una festa amb els amics, gestionar la paga que et donaven els teus pares en fer les tasques de casa... en tot això és necessari saber organitzar-se. Així, gràcies a aquesta activitat, he pogut adonar-me de com l'organització ha estat present en gairebé tots els aspectes de la meva vida. Aquest és el meu “riu d'aprenentatge en organització”:

Ara em sorprén veure la de coses que he fet! (tot i que segur que m'he deixat moltes). Al principi qui m'ajudava a organitzar-me era la meva mare, amb els deures i les feines de l'escola, ja que el meu pare, com jo, és molt desorganitzat. El següent que record és fer un quadre amb totes les feines de casa i penjar-lo a la nevera, de manera que ens servia per distribuir el treball de cadascú. D'aquesta època també record els múltiples “clubs” que feia amb les meves cosines i amigues, cada un amb els seus membres, les seves “tradicions”, les seves normes..., i com vaig d'aprendre a planificar-me quan em van començar a donar la meva primera paga setmanal. Més endavant, vaig millorar la meva organització gràcies a aniversaris, sopars, viatges de fi de curs, festes... com tots els adolescents, suposo. I els meus últims “assoliments” en aquesta matèria han estat planificar la vida universitària, junt amb la vida social, els hobbies, el descans i l'esport (feina que m'està resultant francament IMPOSSIBLE), així com organitzar un viatge a Palma amb algunes companyes per a una lliga de debat universitària (tot i que més aviat el que hem organitzat han estat els rols de cadascuna, no el viatge en si).

En definitiva, la conclusió que puc extreure d'aquesta activitat és que l'organització és imprescindible per a la nostra vida diària, ja que la necessitem per a tot. Aquest és un dels objectius que li vull atribuir a la meva carpeta: ajudar-me a millorar la meva pèssima organització. Altres objectius que m'agradaria assolir amb aquesta carpeta i amb l'assignatura d'OGE en general són:

• Formar-me en vocabulari específic de l'assignatura
• Aprendre a reflexionar
• Conèixer com s'organitza i gestiona una escola

Rol playing: Escola 2.0

Aquesta fou una de les activitats que, juntament amb altres companyes, em vaig perdre, ja que estàvem participant a la Lliga de Debat a Palma. Tanmateix, totes decidirem parlar amb els nostres companys per saber de què tractava, com havia anat... i, la veritat és que ens vam quedar amb les ganes d'haver assistit aquell dia a classe!

Crec que el que més ha pogut aportar aquesta assignatura és la dosi de realitat que et dóna, ja que et mostra com a l'hora de tractar qualsevol qüestió en un centre educatiu (i en qualsevol banda) et trobaras amb persones amb diferents opinions i interessos als teus. No obstant, lluny de ser problemàtic, això pot servir per enriquir la teva pròpia opinió i per arribar a solucions més "democràtiques", per dir-ho d'alguna forma. A més, això és una realitat, i cal saber escoltar els altres (en aquest cas, a diferents membres d'un claustre de professors). 

Això d'escoltar els altres... evidentment, implica moltes coses. Jo sempre he donat molta importància a l'empatia, i, en la meva opinió, en aquest cas resulta indispensable. A més, tots els membres d'un grup han de saber escoltar les opinions dels altres, ser capaços d'expressar la seva opinió de forma respectuosa, i saber cedir quan toca. Així doncs, crec que aquest "rol playing" ens ha servit per adonar-nos de la importància de treballar totes aquestes qualitats, en aquest cas, en un claustre de professorsm per tal de poder gestionar i coordinar un centre educatiu i progressar cada dia més.