Global Teacher Prize, Changemaker Schools i les cultures d'aula i de centre

El Global Teacher Prize és un premi anual d'un milió de dòlars que la Fundació Varkey, una organització filantròpica sense fins lucratius, otorga al suposat millor mestre del món. És com una mena de premi Nobel (i, de fet, el consideren així), però en l'àmbit educatiu. 



Changemaker Schools és un programa de la fundació sense fins lucratius Ashoka, que neix per reconéixer i donar suport a centres educatius que duen a terme una metodologia innovadora. Concretament, una escola pot ser una changemaker school si "educa els seus alumnes en habilitats com l'empatia, el treball en equip, la creativitat, el lideratge i la resolució de problemes", per tal de donar resposta a les necessitats que planteja un món en constant canvi com és l'actual.

De quina manera podem relacionar aquests dos elements amb les cultures d'aula i de centre? Bé, a grans grans trets podem dir que Global Teacher Prize estaria més relacionat amb la cultura d'aula i que Changemaker Schools ho estaria més amb la cultura de centre, respectivament. El primer es fonamenta, principalment, en la professionalitat del mestre a nivell individual, mentre que el segon se centra en els projectes a nivell de centre d'aquestes escoles. 

Evidentment, ambdues iniciatives són bones, tot i que, respecte a la primera, ho trob una mica irònic. Crec que aquest tipus de recompensa s'allunya de l'anomenada "cultura de centre" que tant promovem, on l'individu queda relegat a un segon pla en favor del col·lectiu. Està clar que és d'agrair que es valori més la tasca docent i s'organitzin aquestes iniciatives i que els guanyadors o nominats seran uns excel·lents professionals que ens podran servir d'inspiració i de model a seguir, però considero que, en certa mida, aquest premi està potenciant la competitivitat en comptes de la col·laboració i la cooperació entre mestres. Per exemple, sabent de l'existència d'aquest premi, podria donar-se el cas d'algun professor que encamini el seu treball només pensant en aquesta recompensa, deixant de banda el vertader objectiu de l'educació (o, si més no, el que crec que és): formar a alumnes per a que siguin persones empàtiques, respectuoses amb el mediambient i amb els altres, autònomes i crítiques amb el món que els envolta.

Així doncs, si el nostre objectiu és, teòricament, arribar a una societat cooperativa i col·laborativa, no seria millor premiar a aquells projectes que siguin fruit de la participació entre diferents persones?

Primera reflexió: documental "No sólo ESO"

Començo la meva carpeta d'aprenentatge amb la reflexió d'un centre situat al barri de San Blas (Madrid), el Marqués de Suances. Veient el documental, una de les primeres frases del director ja em deixa clar "per on van els tirs": "Agradecen [els alumnes] muchísimo el sentido de la autoridad".

A nivell organitzatiu, és un centre fundamentat en la teoria de la gerència científica: importància a la distribució de tasques i les responsabilitats de cada càrreg, molt de control per part del director, una estructura molt jerarquitzada... És una escola gestionada com a una empresa i orientada únicament vers als resultats (acomplir els objectius curriculars), basada en un paradigma clarament tècnico-racional, que dóna molta importància als processos de gestió, les estructures i les normes, i que pretén un alt grau d'eficiència (eficiència que, no obstant, no s'aconsegueix, fet que ens diu que fins i tot s'aplica malament aquesta teoria). 

Crec que el director té massa poder de decisió en tot. A banda de ser una persona, en la meva opinió, francament maleducada, no cedeix en cap qüestió ni escolta altres sectors del claustre, deixant-los, així, sense veu ni vot en la presa de decisions. Un problema al qual pot conduir aquest excessiu "personalisme" del director és a la cultura d'aula i al cel·lularisme, que també està present al documental. Així, cada professor actúa individualment dins la seva classe, entenent-la com un espai tancat i aïllat del centre.

Altre punt que m'agradaria comentar, relacionat amb la cultura d'aula, és la mancança d'una "formació inicial" per integrar al professorat nouvingut. En el cas de la mestra de matemàtiques, es troba completament sola i sense cap tipus de recolçament per part dels altres companys del claustre. A més, li assignen una classe problemàtica i no li ofereixen cap tipus d'informació sobre aquesta, tant a nivell grupal com sobre cada alumne. Trob que no hi ha cap tipus de "curs d'integració" perquè realment no existeix aquest esperit de cooperació i de "tots a una" en el centre.

Considero que aquest institut rebutja l'eficàcia de la que tant pressum. No sap fer front al problema dels alumnes nouvinguts (la majoria immigrants), al contrari, els culpabilitza del mal funcionament en les classes i els responsabilitza de la baixada de rendiment acadèmic del centre. Tampoc es fan totes les reunions de claustre que s'haurien de fer per arribar a un bon funcionament (tot i que amb aquest director, tampoc no servirien de gens); tal com s'explica al vídeo, el claustre es va reunir per primera vegada en començar el segon trimestre. Això, juntament amb el fet de treballar amb professors desmotivats que no tenen cap tipus de vocació (element indispensable per a tota professió, però, sobre tot, per a la de mestre), amb la ineficàcia a l'hora de resoldre conflictes en les classes més problemàtiques i amb l'excessiva preocupació pel "màrqueting" i la "imatge del centre de cara a la galeria" fan que aquest institut sigui un vertader desastre.

Què faria jo per millorar aquest centre? En primer lloc, despatxar al director. És imprescindible que un equip directiu estigui format per personal qualificat, disposat a escoltar els altres i format en tècniques d'organització i gestió molt més innovadores, democràtiques i eficaces que la gerència científica, com poden ser la teoria de les relacions humanes o el management contemporani A aquestes altures, tot mestre ha de tenir clar que la comunitat educativa la composen molts d'elements (pares, mares, alumnes, professorat, monitors, personal administratiu...) i tots han de poder tenir veu i vot en qualsevol qüestió relativa al centre.

En segon lloc, desenvolupar una cultura de centre, ja que la d'aula és insuficient. Com? Mitjançant una cultura de gestió (practicar habilitats de planificació, programació, coordinacio...), el treball col·laboratiu del professorat, un lideratge democràtic i una formació permanent en organització i gestió escolar. 

Un cop solucionats aquests dos problemes, el centre podria enfrontar-se amb més eines a les altres dificultats. Per exemple, respecte a la integració d'alumnes i professors nouvinguts , es podrien organitzar reforços per als alumnes que ho necessitin i "mini-cursos" de formació i introducció als mestres nous; respecte al problema de falta de motivació entre el professorat, organitzar activitats per promoure la cohesió entre els mestres; i respecte a les tècniques de resolució de conflictes, crec que la millor manera seria el diàleg entre els mestres (compartir estratègies entre ells).