lunes, 7 de noviembre de 2016

Quins valors transmetem a través dels contes?


Els contes permeten els nens conèixer el món, amplifiquen la seva imaginació, desperten el gust per la lectura, estimulen la memòria, desenvolupen la capacitat del llenguatge oral, milloren la seva atenció ... i, a més, també transmeten conceptes, idees i valors. Aquest és un punt molt important que ha preocupat molts professionals de l’educació, perquè, quins valors estem transmetent realment els nens amb els contes tradicionals? Segueixen sent adequats per als temps en què vivim? I no només per a l’època actual, sinó que ho són també desenvolupament dels mateixos nens?

Per plantejar-nos aquestes qüestions podríem prendre alguns models de contes tradicionals, com per exemple L’aneguet lleig d’Andersen, una història sobre el “bullying” que transmet valors positius com l’esperança o l’autoestima que té el protagonista, però sobretot antivalors com la tristesa i la soledat que sent l’ànec o el rebuig dels altres animals... Bàsicament, podríem dir que aquest conte ensenya a acceptar-se a un mateix i a ignorar les opinions nocives dels altres.

Altre exemple podria ser el de Pinotxo, que ressalta principalment el valor de la sinceritat, però també el valor de la desobediència i la mancança de personalitat (Pinotxo desobeeix el seu pare i falta a l’escola, deixant-se influenciar pel que li diuen els seus companys). A més, introdueix la figura de la consciència amb el personatge “Pepito Grillo”, amb la qual cosa es tracta també el valor de la responsabilitat.

Després podríem parlar de tot un bloc de “contes de princeses”, molts d’ells adaptats al cine per Walt Disney: La Ventafocs dels germans Grimm, La Bella Dorment de Charles Perrault, La Blancaneu i els set nans dels germans Grimm ... Resumidament, a banda de tots els valors i antivalors que hi poguéssim trobar, m’agradaria ressaltar especialment el fort sexisme de què estan impregnats: les protagonistes són dones submises i incapaces de resoldre els seus problemes, mentre que el personatge del príncep, tot i ser secundari, és l’heroi valent que rescata la princesa i fa front als antagonistes.


Suposo que, per motius personals, el tema del sexisme té molt de pes en les meves conviccions i per això l’he posat d’exemple, però no és l’únic valor negatiu que podríem observar de les adaptacions de Disney actuals. Un exemple seria la pel·lícula La Sireneta, adaptació del conte d’Andersen, en la qual la protagonista ha de canviar la seva veu per dues cames, és a dir, s’està condicionant la felicitat amb una qualitat “superficial” i alhora s’està venent la falsa premissa de “si vols ser feliç, has de renunciar a una altra cosa”.



Malgrat que encara costa trobar contes o adaptacions cinematogràfiques que passin el test de Bechdel o que transmetin valors conformes amb la societat actual, sí que és cert que cada vegada més s’estan fent moltes adaptacions modernes de contes tradicionals. Dues de les meves preferides són, d’una banda Shrek, de Dreamworks, que barreja molts de personatges de contes tradicionals però els dóna un enfocament totalment diferent (tracta el rebuig als altres, l’amistat entre persones diferents, l’amor, l’autoacceptació, desmitifica els rols sexistes i el paper de la “princesa indefensa”...); i d’altra banda La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella, de Blue Yonder Films, una adaptació molt divertida i una mica caòtica (en el bon sentit de la paraula) del clàssic conte que li dóna un gir de 180º.


Però a més de les adaptacions dels clàssics, tampoc no hem de deixar de banda la nova literatura infantil actual, que està prenent consciència del fort paper que tenen els contes en l’aprenentatge dels nens. Dos que m’agradaren bastant, i que vaig conèixer gràcies a la sessió de “contacontes” de l’assignatura, són Quin gust fa la Lluna?, de Michael Grejniec, i Orelles de papallona, de Luisa Aguilar, que treballen valors com la col·laboració i el treball en equip o l’autoacceptació, respectivament.



Arribats a aquest punt, i a mode de conclusió, crec que una de les idees que es poden extreure d’aquesta activitat de reflexió és que és indiscutible que els contes transmeten valors i actituds i, per tant, hem de donar-los la importància que es mereixen i el paper corresponent que haurien de tenir en l’educació de les futures generacions. A més, considero que, com a mestres, hem de ser capaços d’identificar aquests valors inherents a cada conte i, si escau, fer meravelles i transformar caputxetes vermelles submises en caputxetes morades més guerreres.

lunes, 23 de mayo de 2016

Arribem al final!

Després de quatre mesos intensos de treball, d'estrès, d'aïllament de la societat... he arribat al final d'aquest primer curs viva! I, sincerament, tenc un sabor agredolç. D'una banda, totes les assignatures en general m'han semblat interessants, però d'altra... hi ha coses que no m'han agradat gens. Massa, crec...

Respecte a aquesta assignatura, he de dir que m'hagués agradat aprofundir una mica més en la teoria i no realitzar tantes activitats, ja que, al final del curs, et trobes amb un munt d'apunts que has de llegir de pressa (perquè no has tingut temps durant el quatrimestre de llegir-ho bé i amb calma) i aprendre per realitzar un exàmen (no entraré dins aquest aspecte, ja que la meva opinió és molt marcada i completament contrària a la metodologia de la universitat, però crec que en aquest cas estaria fora de tema). Tanmateix, el temari m'ha resultat molt interessant, tot i que no és la meva matèria preferida, però això ja va a gust personal, i, sobre tot, útil per al meu futur. Sincerament, ha estat de les poques assignatures que m'han semblat centrades i vertaderament útils per a un futur mestre.

A nivell més tècnic, he de dir que l'organització de l'assignatura a Campus Extens ha estat molt bona. Tot estava ben classificat i hi havia moltíssims de recursos (tot i que alguns, com l'Edpuzzle, no els he arribat a emprar). L'únic que podria destacar és que sovint la terminologia et pot fer una mica d'embolic (amb tantes AP's i AS's), però bé, res que una bona "xuleta" no pugui solucionar:



Un punt molt important que sí crec que és important remarcar és que, tot i que m'ha agradat molt l'assignatura, ho he passat bé amb totes les activitats... trobo que no és una planificació realista. Per què? Perquè no té en compte el temps de què disposa un alumne, una persona real (i això que el temps és una variable a tenir en compte a l'hora d'organitzar o planificar). Per exemple, la idea de realitzar una carpeta d'aprenentatge m'ha semblat genial! Mai havia fet cap, tenia ganes de fer-la, de gaudir reflexionant (cosa que m'agrada moltíssim), d'aprendre a organitzar-me... però finalment no he tengut el temps que m'hagués agradat dedicar-li, tant per la quantitat excessiva de feina d'aquesta assignatura com de les altres. Centrant-me en aquesta assigantura, em sap molt greu, perquè realment tot el temari és interessant i les activitats són molt amenes i divertides (almenys per a mi), però la realitat és que no tens temps de gaudir d'aquestes ni del teu aprenentatge, ni de reflexionar, ni de res. 

I bé, ara em toca autoavaluar-me a mi... Sincerament, crec que ho podria haver fet molt millor si sapigués organitzar-me d'altra forma, però no ha estat així, suposo que tant pels motius que he comentat abans com per la meva poca capacitat de planificació. Tanmateix, també crec que ho he intentat molt i he fet progressos: a principi de curs em vaig planificar per primera vegada amb un calendari (les agendes no em van massa bé) i això m'ha ajudat moltíssim. 

Això a nivell organitzatiu individual. Respecte al treball en grup, sempre se m'ha donat molt bé fer feina en equip, però aquesta vegada crec que he treballat més del que em tocava en algunes feines, de manera que la meva aportació al treball de grup ha estat molt bona.

Per finalitzar, he de dir que esper realitzar altres carpetes d'aprenentatge en el transcurs de la meva carrera (però amb més calma!!), ja que crec que és una bona forma d'aprendre que no s'usa tant com s'hauria d'emprar. Ha estat un plaer realitzar aquesta assignatura i esper que la meva valoració serveixi per donar altres punts de vista i millorar, sempre millorar. Fins aviat!

viernes, 13 de mayo de 2016

Projecte de direcció I-II

En aquestes dues activitats hem hagut de realitzar tot un projecte de direcció, és a dir, hem hagut d'explicar com funcionaria cada organisme del nostre centre, Liberty Tree, i el paper de l'equip directiu; hem hagut d'elaborar un pla estratègic i detallar els recursos, la participació i l'avaluació.

Què m'ha permès aquesta activitat? En primer lloc, m'ha permès conéixer les opinions de les meves companyes del grup en determinats aspectes relatius a l'organització dels centres. També m'ha permès posar-me en situació per a quan sigui mestra, i m'ha fet reflexionar sobre alguns aspectes organitzatius ("Quina és la millor manera per fer-ho?" "Està ben plantejat així, o tal vegada hauria de fer-se des d'una altra perspectiva?"...). Així, doncs, totes juntes hem arribat a una sèrie de conclussions que, no sé les altres, però per a mí, haurien de donar-se en el meu "centre ideal":

  • El claustre de professors és l’encarregat de planificar i avaluar totes les activitats educatives de l'escola; és convenient que es reuneixi sovint (una reunió inicial, una final i una per trimestre). També considerem que la decisió del director d'aprovar la PGA (com ja vaig explicar a una entrada anterior) ha d'estar supeditada a la del claustre.
  • El Consell Escolar ha d'estar integrat per representants de tots els membres de la comunitat educativa, per tal de garantir la seva veu i el seu vot.
  • Les funcions generals de l'equip directiu són organitzar i vetllar pel bon funcionament del centre, però és imprescindible que el lideratge sigui compartit i el menys rígid possible, tant en la coordinació com en la presa de decisions, facilitant, així, una democràcia participativa.
  • És imprescindible fomentar tota una sèrie de valors a una escola: participació i responsabilitat, cooperació, solidaritat i cultura de pau, compromís social, valoració i respecte cap als altres, honestedat, tolerància i empatia, diàleg, autonomia...
  • És indispensable crear una tradició d'avaluació dels centres i del sistema, per tal d'assolir els objectius de forma més eficaç: autoavaluar-se impulsa a reflexionar sobre la pròpia praxi, ajuda a prendre decisions de millora respecte a la planificació i al procés d'ensenyament - aprenentatge.


Dit això, m'agradaria compartir un document que ens ha servit molt d'ajuda a nivell grupal per realitzar aquesta activitat, titulat Guía para el funcionamiento democrático de un Centro Educativo y para enfrentarse a la aplicación de la LOMCE. Definitivament, recomano molt aquesta lectura, ja que m'ha ajudat a entendre encara millor tot el que suposa la LOMQUE i m'ha donat moltíssimes idees per aplicar en un futur.




jueves, 12 de mayo de 2016

Elaboració d'un pla docent

A la sessió d'avui hem realitzat un pla docent, que consistia en repartir totes les classes entre sis professors, tenint en compte tota una sèrie de condicions (no podien fer més de 22'5 hores, les assignatures com E.F o anglès havien de ser impartides per especialistes...). 

A diferència de la gran majoria de companys, a mí no m'ha costat pràcticament res quadrar les hores (de fet, ho he acabat amb temps durant l'hora de classe). Tot i això, entenc que és una feina molt pesada i en la que, personalment, mai havia pensat. Evidentment, està clar que hi havia d'haver una organització, però mai m'havia aturat a pensar que alguna persona havia de fer tota aquesta enfeinada.

martes, 10 de mayo de 2016

Últim seminari!

Aquest ha estat l'últim seminari de l'assignatura, on hem exposat els nostres respectius treballs d'observació d'un centre. M'ha agradat moltíssim veure els treballs dels meus companys, ja que això m'ha permès conéixer el funcionament d'altres centres, diferents o semblants al que escollirem nosaltres. Aquí vos adjunt la presentació de Liberty Tree. Esper que us agradi!


jueves, 28 de abril de 2016

Visita al CEIP Sant Antoni!

Finalment, hem terminat el nostre treball d'observació d'un centre! Ha estat de les activitats que més m'han agradat, ja que m'ha permès aplicar al món real tota la teoria donada en l'assignatura. En concret, he pogut veure de primera mà com s'organitza realment un centre educatiu, les dificultats que pot tenir (per exemple, en el cas del CEIP Sant Antoni, la majoria de professors són interins, fet que dificulta la creació d'un equip docent cohesionat i coordinat)... Tanmateix, com a futura mestra que soc, he de dir que el que més m'ha cridat l'atenció d'aquest centre ha estat la metodologia: treballen per projectes.



Gràcies a aquesta activitat he pogut aprofundir encara més en aquesta metodologia, i, així, poder tenir una opinió més realista, tenint en compte els seus aspectes positius i negatius. També m'ha permès agafar algunes idees i referents per a quan jo sigui mestra, tant a nivell organitzatiu i de gestió del centre, com a nivell més d'aula i referent a la metodologia.

domingo, 24 de abril de 2016

La tècnica del "trencaclosques" o "Jigsaw"

En aquesta activitat vàrem treballar dues coses al mateix temps. D'una banda vàrem llegir i analitzar el ROC (Reglament Orgànic de Centre), un document imprescindible que tot mestre ha de conéixer, i d'altra, vàrem treballar mitjançant una tècnica nova.

Respecte al ROC, he de dir que és indispensable per a una bona organització i coordinació per a la gestió d'un centre educatiu, ja que en ells s'especifiquen les funcions dels òrgans, evitant així problemes de competències, repetició de tasques, problemes entre el professorat... Bàsicament, és la forma dels centres d'organitzar les funcions de cada membre.

I sobre la tècnica Jigsaw, diré que, com la gran majoria dels meus companys, he emprat aquesta tècnica algunes vegades en treballs de grup, però ignorava que aquesta tingués un nom! Crec que es una de les millors formes de treballar en equip, de millorar l'expressió oral (o escrita, depenent de quina manera expliqui l'expert el tema a la resta de companys) i d'estalviar temps. Em va agradar l'experiència, tot i que en ser tan pocs a classe aquell dia, gairebé no vàrem poder realitzar "del tot bé" la tècnica ni vàrem tenir quasi temps per al debat final. Però bé, ara ja tenim un altre recurs per aplicar en les nostres classes!