
Els contes permeten els nens conèixer el món, amplifiquen la seva
imaginació, desperten el gust per la lectura, estimulen la memòria,
desenvolupen la capacitat del llenguatge oral, milloren la seva atenció ... i,
a més, també transmeten conceptes, idees i valors. Aquest és un punt molt important
que ha preocupat molts professionals de l’educació, perquè, quins valors estem
transmetent realment els nens amb els contes tradicionals? Segueixen sent
adequats per als temps en què vivim? I no només per a l’època actual, sinó que
ho són també desenvolupament dels mateixos nens?
Per plantejar-nos aquestes qüestions podríem prendre alguns models de
contes tradicionals, com per exemple L’aneguet
lleig d’Andersen, una història sobre el “bullying” que transmet valors
positius com l’esperança o l’autoestima que té el protagonista, però sobretot
antivalors com la tristesa i la soledat que sent l’ànec o el rebuig dels altres
animals... Bàsicament, podríem dir que aquest conte ensenya a acceptar-se a un
mateix i a ignorar les opinions nocives dels altres.
Altre exemple podria ser el de Pinotxo,
que ressalta principalment el valor de la sinceritat, però també el valor de la
desobediència i la mancança de personalitat (Pinotxo desobeeix el seu pare i
falta a l’escola, deixant-se influenciar pel que li diuen els seus companys). A
més, introdueix la figura de la consciència amb el personatge “Pepito Grillo”,
amb la qual cosa es tracta també el valor de la responsabilitat.
Després podríem parlar de tot un bloc de “contes de princeses”, molts
d’ells adaptats al cine per Walt Disney: La
Ventafocs dels germans Grimm, La Bella
Dorment de Charles Perrault, La
Blancaneu i els set nans dels germans Grimm ... Resumidament, a banda de
tots els valors i antivalors que hi poguéssim trobar, m’agradaria ressaltar
especialment el fort sexisme de què estan impregnats: les protagonistes són
dones submises i incapaces de resoldre els seus problemes, mentre que el
personatge del príncep, tot i ser secundari, és l’heroi valent que rescata la
princesa i fa front als antagonistes.

Suposo que, per motius personals, el tema del sexisme té molt de pes en les
meves conviccions i per això l’he posat d’exemple, però no és l’únic valor
negatiu que podríem observar de les adaptacions de Disney actuals. Un exemple
seria la pel·lícula La Sireneta,
adaptació del conte d’Andersen, en la qual la protagonista ha de canviar la
seva veu per dues cames, és a dir, s’està condicionant la felicitat amb una
qualitat “superficial” i alhora s’està venent la falsa premissa de “si vols ser
feliç, has de renunciar a una altra cosa”.

Malgrat que encara costa trobar contes o adaptacions cinematogràfiques que
passin el test de Bechdel o que transmetin valors conformes amb la societat
actual, sí que és cert que cada vegada més s’estan fent moltes adaptacions
modernes de contes tradicionals. Dues de les meves preferides són, d’una banda Shrek, de Dreamworks, que barreja molts
de personatges de contes tradicionals però els dóna un enfocament totalment
diferent (tracta el rebuig als altres, l’amistat entre persones diferents,
l’amor, l’autoacceptació, desmitifica els rols sexistes i el paper de la
“princesa indefensa”...); i d’altra banda La
increïble però certa història de la Caputxeta Vermella, de Blue Yonder
Films, una adaptació molt divertida i una mica caòtica (en el bon sentit de la
paraula) del clàssic conte que li dóna un gir de 180º.
Però a més de les adaptacions dels clàssics, tampoc no hem de deixar de
banda la nova literatura infantil actual, que està prenent consciència del fort
paper que tenen els contes en l’aprenentatge dels nens. Dos que m’agradaren
bastant, i que vaig conèixer gràcies a la sessió de “contacontes” de
l’assignatura, són Quin gust fa la Lluna?,
de Michael Grejniec, i Orelles de
papallona, de Luisa Aguilar, que treballen valors com la col·laboració i el
treball en equip o l’autoacceptació, respectivament.